Ús del domicili familiar en cas de divorci: Qui pot quedar-se a la casa?

Quan una parella decideix divorciar-se, una de les qüestions que més dubtes genera és què passa amb el domicili familiar. Pot quedar-se un dels cònjuges? Què succeeix si hi ha fills menors? Importa qui sigui el propietari del domicili?

El domicili familiar és l’immoble que ha constituït la residència habitual del matrimoni i dels seus fills durant la convivència. No importa si el domicili pertany a un dels cònjuges, a ambdós o fins i tot si està llogat.

En la majoria dels casos, l’ús del domicili familiar s’atribueix als fills menors i al progenitor amb qui conviuen habitualment. L’objectiu és protegir l’interès superior del menor i garantir la seva estabilitat després de la separació dels pares.

En la custòdia compartida se solen valorar els següents factors
• La situació econòmica de cada progenitor.
• La necessitat de protecció dels menors.
• La disponibilitat d’altres habitatges.
• L’interès més necessitat de protecció.

Quan no existeixen fills menors, la decisió es basa principalment en la situació econòmica de cada cònjuge. El jutge pot atribuir l’ús de l’habitatge al cònjuge que tingui una major necessitat de protecció, especialment si disposa de menys recursos econòmics o té més dificultats per accedir a un altre habitatge. Aquesta atribució sol tenir una durada determinada. Si l’habitatge té un dret d’ús, es pot vendre, però el dret d’ús reconegut judicialment s’ha de respectar. Això significa que qui adquireixi l’habitatge haurà d’assumir l’existència d’aquest dret fins que finalitzi legalment.